19/08/2015

Pel nostre amic Isidre Viñals.

Sempre present en cada pas de les nostres excursions.

Dins la cambra, xica, xica,
                en la nit dormo tot sol;
                part de fora, negra, negra,
                la muntanya em vetlla el son.
                La muntanya, alta, alta,
                que se’m menja tot el cel,
                se m’arrima dreta, immòbil,
                sentinella mut i ferm.
                Els meus somnis volen, volen
                cap als plans i vora el mar,
                on els meus amors m’esperen
                sota el cel assoleiat.
                Jo somric an els meus somnis
                adormit en la nit, sol...
                Part de fora, negra, negra,
                la muntanya em vetlla el son.